Associação Cultural Catalonia

São Paulo – Brasil

Els Castellers per Núria Pratginestós

Captura de pantalla 2014-06-08 a las 14.50.36

El meu primer contacte amb els castells va ser al Catalònia, quan vaig començar a fer classes de català. Hi ha moltes fotos de castells a les parets, i també vam veure vídeos durant el curs. Això va despertar el meu interès, i llavors vaig començar a buscar més coses sobre els castells. Vaig començar a col·lecionar moltes fotos i veure vídeos de castellers gairebé obsessivament. Per a mi, la tradició de construir castells, és una de les més belles tradicions catalanes.

 

Hi ha moltes raós per les que els castellers em fascinen tant. La primera és perquè per a mi és molt emocionant veure tanta gent unida cooperant per crear alguna cosa que és més gran que tots. Tot tipus de persones hi poden participar: homes, dones, nens i nenes. A més d’això, les estructures creades per l’unió de tots són com veritables obres d’art, que a més de ser molt belles, són també estructures complexes que exigeixen la força, habilitat i cooperació de tothom.

 

Quan vaig anar a Barcelona, l’Abril d’aquest any, una de les coses que més volia fer allà era veure per fì una diada de castellera, però no hi havia cap colla fent presentació durant el temps que m’havia de quedar allà. Però no vaig renunciar – vaig descobrir que els Castellers de Barcelona fan assaigs setmanals, i que són oberts per qualsevol persona que vulgui veure’ls.

 

Un dia abans de tornar al Brasil, vaig arrossegar el meu amic Lucas i ens en vam anar a El Clot, on els Castellers de Barcelona assajen. Al principi em pensava que nosaltres seriem els únics – però més tard varies persones van arribar i al final hi havia molta gent reunida per veure l’assaig.

 

Captura de pantalla 2014-06-08 a las 14.58.18

 

No era una presentació – no hi havia musica, i els castellers no portaven el vestuari típic. Tot i així, l’audiència (incloen-t’hi en Lucas i jo) cridava i els encoratjava, tots feien fotografies i aplaudien amb emoció cada cop que l’enxaneta pujava a dalt dels seus companys. Va ser molt interessant veure l’entrenador cridant-els-hi les instruccions, persones ajudant uns als altres per enrotllar la faixa negra al voltant de la cintura, les fotos d’excurcions…

 

Tot això em va fer venir ganes fins i tot de ser part d’una colla de castellers. En Lucas em va dir que sóc prou lleugera i podria fer part de les capes superiors! No sé si tinc l’equilibri, però m’agradaria intentar-ho.

Captura de pantalla 2014-06-08 a las 14.58.56

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 5 Juliol 2014 by in Nossos alunos, Uncategorized.

Navegació

%d bloggers like this: